dijous, 7 de desembre del 2017

On estudiar? Situació econòmica i laboral

On estudiar una professió audiovisual?

Existeixen tres formes de seguir aprenent algunes d'aquestes professions relacionades amb el món audiovisual. Vegem les característiques principals d'elles:
1. Formació Universitària. Si vols realitzar una carrera universitària, aquests són les dades més rellevants a saber sobre la formació de grau en Comunicació Audiovisual segons el portal d'informació universitària Universia:
2.Formació Professional de Grau Superior. Hi ha una branca completa d'Imatge i So en el qual pots especialitzar-te en els següents títols:  

Grau Mitjà

- T Video Discjòquei i So 

Grau Superior

- Il·luminació, Captació i Tractament d'Imatge 
- Producció d'Audiovisuals i Espectacles
- Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles
- So per a Audiovisuals i Espectacles 
- Animacions 3D, jocs i entorns interactius

3. Escoles de Cinema.

Són escoles, normalment privades però amb suport públic, que tenen titulacions pròpies i en unes altres s'imparteixen formació superior de Màster o fins i tot de Grau. Les més reconegudes són l'ESCAC de Barcelona i l'ECAM de Madrid. En aquest article pots trobar un llistat de totes elles. Per cert que podem trobar-ne una a València.

Situació econòmica del sector i condicions de treball

Només perquè conegues mínimament les condicions laborals en les quals es mouen tots aquests professionals, és interessant atendre al conveni laboral de les produccions de cinema. Un conveni col·lectiu és un acord que subscriuen els representants dels treballadors i empresaris per a fixar les condicions de treball i productivitat i les obligacions al fet que es compromet cada part. És el resultat d'una negociació col·lectiva entre ambdues parts i totes les empreses del sector estan obligades a complir-ho. Encara i tot, com en totes les professions de serveis, hi ha desigualtats. Per exemple en la incorporació de la dona a llocs de responsabilitat. També hi ha molta precarietat i intermitencia en tots aquests treballs.
Existeixen molts convenis que regulen l'activitat dels sectors professionals en els quals s'emmarquen la Cultura Audiovisual. Des del conveni d'Arts Gràfiques, Conveni d'Indústria Fotogràfica, Conveni de Producció Audiovisual, Conveni de Doblatge, d'Exhibició Cinematogràfica, de Producció, Conveni d'Actors i Actrius i fins a un futur conveni d'empreses d'Animació. Ací tens un llistat de tots actualitzat per la Secció del Sindicat UGT. Estan arreplegats tots en una sola pàgina per açò ho enllacem.

Quant es cobra?

El conveni de Producció Audiovisual es divideix en tres tipus de produccions: de gran pressupost, de baix pressupost i de produccions per a televisió. En ell s'arrepleguen totes les professions. En aquest document tens la taula salarial de 2015, perquè entengues com s'organitza la distribució econòmica.

En aquesta pàgina se'ns explica què cobra, aproximadament, cada membre de l'equip d'una pel·lícula.

Professions en la indústria de la comunicació

En la indústria de la comunicació podem trobar diferents equips de producció de continguts audiovisuals que detallem a continuació:
Realització en directe. En aquest vídeo pots veure condensats els treballs d'un control de realització de notícies. En aquest cas es tracta del famós tancament de bous que hi ha a Pamplona i al que la televisió pública destina una gran quantitat de recursos, ja que en amb prou faenes 2 minuts ocorre tot. En el vídeo es pot apreciar el desplegament d'equips necessari per a arreplegar tot el necessari en l'enregistrament final:


- Els equips d'ENG són els que porten càmeres ENG (Electronic News Gathering). De grandària més reduïda que les càmeres d'estudi; tenen com a característica principal la portabilitat i són els equips que graven notícies fora de l'estudi o s'utilitzen per a les connexions en directe. Un equip d'ENG sol estar format per un reporter o periodista que es posa davant de la càmera, un operador que s'encarrega tant del vídeo com de l'àudio i una persona de producció que ajuda a tots dos. Ja hem aclarit que els equips són cada vegada més reduïts. En el vídeo de promoció d'una empresa que dóna aquests serveis pots veure alguns exemples de càmeres i professionals d'unitats ENG. 


- Noves professions: gestió de comunitats online (Community Manager). Encara que no hem dedicat un apartat específic a les noves produccions audiovisuals que ocorren en Internet, bé és cert que moltes de les professions anomenades anteriorment s'han anat disgregant i trossejant per a tenir els seus propis nínxols de treball en la xarxa Internet. El professional conegut Community Manager es dedica a gestionar comunitats a través de xarxes socials i ha de tenir un control sobre els mitjans, saber escriure i cada vegada més, conèixer els nous paradigmes audiovisuals de la xarxa: vídeos curts, gif, micronarratives, etc.

Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’àrea


INTRODUCCIÓ

En aquesta imatge podem observar de quina manera va equipat el treball d'un artista audiovisual mexicà anomenat Fernando Llanos. A principis de l'any 2000 va fer aquesta sèrie de fotografies i accions de carrer en les quals, equipat amb una càmera, un ordinador i un projector de vídeo, es convertia en una espècie de superheroi anomenat VIDEOMAN.

Videoman
Aquesta obra permet fer una reflexió inicial sobre totes les professions i tasques que pot haver-hi darrere d'un projecte audiovisual. Fernando Llanos té tot el procés de producció audiovisual pegat al seu cos: una càmera, un ordinador que modifica el senyal de vídeo i que ho grava (amb el que pot ser director i actor al mateix temps), així com un projector que fa l'exhibició de la pel·lícula.
Més enllà de la qüestió tècnica, en aquesta obra d'art es fan algunes reflexions interessants: arribarà un moment en què no necessitem treballar en equip per a fer una producció audiovisual? No és aquest l'ideal que hi ha darrere dels dispositius mòbils que cada vegada costen més diners i fan més funcions? No és per fortuna eixa idea una proposta de la indústria audiovisual i tecnològica? Amb la tecnologia aspirem a una societat cada vegada més individualista? En llegir açò podràs dir que el treball audiovisual és col·lectiu i creiem que està bé que siga així. Cal conèixer ben totes les professions i poder fer moltes coses per a poder treballar en equip però la idea que tot ho faça una sola persona és fins i tot aterridora. 

 Professions en el món del cinema i la televisió


Si t'has parat a mirar alguna vegada els crèdits de qualsevol pel·lícula o sèrie de televisió, en general apareix un nombre considerable de professionals. Com bé saps, hi ha diverses fases en la producció de continguts audiovisuals. Encara que fem referències al cinema, per necessitar de produccions més complexes, en el món de la televisió (en sèries o en documentals) seran necessàries la majoria d'aquestes figures. Els títols de crèdit d'un llargmetratge poden durar més de 5 minuts, com en el cas del vídeo que tens més amunt de la pel·lícula espanyola Abre los ojos del director Alejandro Amenábar. Analitzem ben aquest llistat:

1.- Preproducció

Dos són els rols més fonamentals: el de Guionista i el de Producció Executiva. Sense guió no hi ha pel·lícula, excepte en ocasions especials o produccions experimentals. El guió pot fer-ho una sola persona, pot fer-ho un equip o pot fer-ho fins i tot la mateixa persona al mateix temps que compleix altres rols com a adreça, producció executiva o fins i tot el d'actor principal.
La producció executiva és la que s'encarrega d'engegar el projecte mitjançant ajudes, vendes a televisió i distribuïdores, cerca de finançament i co-produccions. Dins d'aquests equips de treball estan les persones que treballen en la cerca dels recursos, que solen ser també equips en els quals apareixen rols d'administració, comunicació o fundraising (cerca de fons) per a poder dur-la a terme.

2.- Producció

És ací quan l'equip creix i es desplega en subequips que es coordinen de manera més o menys jeràrquica i on sempre hi haurà un director, cap d'equip o responsable. En una producció estàndard existeixen els següents equips:
- Direcció de producció. El rol és el més invisible, excepte quan se li concedeixen premis, però és fonamental. Organitza a tots els equips, controla el pressupost, s'encarrega que en un rodatge tot estiga en el seu lloc i pren decisions clau.
-Direcció. Amb els seus ajudants i amb altres professions específiques com la de Script (que vetla per la continuïtat i preveure qualsevol incidència en el raccord de la pel·lícula) és un equip que s'encarrega de la presa de decisions de caràcter artístic en el rodatge. Un bon director o directora sap quan el que s'ha rodat és el que fa falta per a la pel·lícula.
- Direcció de fotografia. És un altre equip fonamental, que treballa també amb altres subequips com pot ser l'equip de càmera (en el qual es poden trobar operadors especials, ajudants, foquistas, etc.), l'equip tècnic d'il·luminació que està format per il·luminadors i també per elèctrics.
- Equip d'Actors i Actrius. En ell trobarem els papers protagonistes, els papers secundaris i també la gestió d'extres. Al voltant d'actors i actrius tenim professions concretes com Figurinista (que coordina el treball dels extres) i per descomptat Maquillatge, Perruqueria i altres serveis similars que treballen braç a braç amb l'Equip d'Art de la pel·lícula.
- Equip d'Art. També es coneix com a Direcció d'Art i és qui s'encarrega de coordinar el treball de Decorats, Atrezzo, Vestuari i tot el que tinga a veure amb l'ambientació d'una pel·lícula d'època. Imagina que si estàs fent una pel·lícula d'època, ací pot haver-hi molta complexitat des d'efectes especials a persones que s'encarreguen dels animals que formen part del "decorat".
- So Directe. Aquest equip s'encarrega, a més de l'enregistrament dels diàlegs dels personatges, de l'enregistrament d'ambients sonors i de validar o no una bona presa de so. L'equip de So Directe és pràcticament l'únic que està escoltant quins sons arrepleguen els micròfons a cada moment del rodatge.


3.- Postproducció
La Postproducció arreplega els processos que es realitzen una vegada finalitzat el rodatge i que vindran a donar-li sentit a tot el que s'ha filmat de manera no cronològica i fragmentarizada. Encara que és cert que cada vegada és més habitual que el procés de postproducció i de producció es facen simultàniament, aquesta fase de treball es fa amb el resultat dels enregistraments. En ella, entren en joc alguns rols fonamentals:
- Edició o Muntatge. S'encarrega de donar-li sentit a les paraules del guió mitjançant les imatges que es van rodar. Treballa braç a braç amb l'equip d'efectes especials visuals, grafistas, etc.
- Composició musical i barreges de so. L'enregistrament de la banda sonora, quan és música orquestral, se sol fer sobre un premuntatge de les seqüències per a poder ajustar el tempo i el to.
- Equip de promoció i difusió de la pel·lícula. S'encarreguen de planificar, d'organitzar les gales de presentació, d'informar als mitjans de comunicació i d'aconseguir que el resultat final abastisca al major nombre d'espectadors possible. A voltes aquest equip té gent especialitzada en els tràilers o teasers de la pel·lícula, que són muntats per editors diferents.

dimecres, 6 de desembre del 2017

Treballs cartell i còmic

Com que ja hem vist les característiques del cartell, haureu de construir-ne un. Si no el voleu dibuixar, podeu fer un muntatge en base a retalls.

Així mateix respecte del còmic haureu de fer-ne un on apareguen totes les seues acracterístiques: tipus de vinyeta, tipus, de pla. d'angulació, línies cinètiques, matàfores visuals, línies de suport etc.

Treballs a realitzar

Després de veure el film "La isla mínima", feu un comentari crític sobre ella tenint en compte tot allò que vam comentar a classe.

 A partir del visionat del film "Matrix" contesteu el qüestionari que apareix a l'enllaç.

dilluns, 4 de desembre del 2017

Steadycam o estabilitzador de càmera casolà

Com es fa un estabilitzador d'imatge casolà.


Continuació: plànols de demostració de com funciona.


Com fer un gif

Es pot fer on line

Des del mòbil

També es pot fer des de l'aplicació del Whatsapp entrant en el xat i allà dins donant-li a la icona de l'emoji.

En aquesta pàgina se'ns mostra com crear-ne dins el mòbil, però a partir de l'aplicació GIFMe.

Des de l'ordinador

A partir del programa Microsoft GIF Animator


A partir de Photoshop


A partir de Gimp

Fitxa d'una pel·lícula

Fitxa de la pel·lícula La noche americana

dilluns, 6 de novembre del 2017

La comèdia coral. L’obra cinematogràfica de Luis García Berlanga.

La comèdia coral


                             
Berlanga vist per Berlanga: "El verdugo" (1963)  

Días de cine Berlanga cineasta 
 

dilluns, 4 de setembre del 2017

Açò no és una poma

Aquest podria ser l'emblema del blog de Cultura Audiovisual que encetem aquest curs. Efectivament, allò que apareix en aquesta entrada no és una poma, sinó la imatge d'una poma. Podríem dir que s'assemblen molt, però la imatge de la poma té només dues dimensions. A més, ni es pot olorar ni es pot menjar.
Sembla obvi, veritat?. Doncs és precisament en aquesta semblança on resideix la coartada amb la qual juguen els que treballen en els mitjans de comunicació per a portar-nos a confondre les imatges que ens mostren -les seues imatges, les seues mirades- amb la realitat.
René Magritte (1898-1967), l'autor de la pintura que tens al costat, és un dels grans pintors del moviment surrealista. Amb quadres com aquest, és dels primers a posar en qüestió eixa relació que es produeix entre la realitat i la seua representació.


Currículum Cultura Audiovisual II



CULTURA AUDIOVISUAL 2n BATXILLERAT


Bloc 1: Integració de so i imatge en la creació d’audiovisuals.

Continguts.

- La funció expressiva del so. Característiques tècniques.
- La gravació del so: Tipus essencials de microfonia.
- Els sistemes monofònics, estereofònics, Dolby Surround, 5.1, mp3 i altres possibles.
Integració del so en les produccions audiovisuals.
- La relació perceptiva entre imatge i so: diàlegs, veu en off, efectes especials, música.
Elements expressius del so en relació amb la imatge.
- Integració del so en les produccions audiovisuals.
- L’adequació de la música i dels sons a les intencions expressives i comunicatives
- Funcions de la banda sonora.
- Funcions de la música de cine.
- Conceptes de música diegètica i música incidental, leitmotiv i música fora de camp.
- La banda sonora en la història del cine. Els grans creadors. Primera generació de grans compositors cinematogràfics. La segona era. Compositors de hui.
- La banda sonora en el cine espanyol. Els principals compositors: Augusto Algueró, Roque Baños, Bernardo Bonezzi, Carmelo Bernaola, Antón García Abril, Alberto Iglesias, José Nieto, Alfonso Santisteban, Adolfo Waitzman, etc.
Les fites històriques del procés de transformació en els llenguatges i en els mitjans tècnics en el pas del cine mut al cine sonor
- El slapstick en l’obra de Max Sennet, Max Sennet, Max Linder y Charlie Chaplin. La comedia visual en Buster Keaton y Harold Lloyd. La comèdia dialogada. L’obra cinematogràfica de Woody Allen. La comèdia coral. L’obra cinematogràfica de Luis García Berlanga.

Bloc 2: Característiques de la producció audiovisual i multimèdia en els diferents mitjans.

Continguts.

La indústria cinematogràfica, videogràfica i televisiva segons l’evolució històrica de les activitats de producció audiovisual.
Procés de producció audiovisual i multimèdia.
-Organigrames i funcions professionals en la producció de productes audiovisuals.
Creació d’imatges en moviment i efectes digitals.
-Els efectes en la història del cine i la TV: la nit americana, la doble exposició, el croma, l’edició digital. Condicionants del disseny universal.
Edició i postproducció de documents multimèdia.
La narració per mitjà d’imatges fixes (cartells, historieta gràfica, presentacions). La funció il·lustradora de la imatge (imatge i text).
Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’àrea.
Autoconeixement d’aptituds i interessos.
Procés estructurat de presa de decisions.

Bloc 3: Els mitjans de comunicació audiovisual.

Continguts.

El llenguatge de la televisió. Característiques tècniques i expressives.
Els gèneres i formats de programes de televisió. La televisió del futur.
-Tipologies de programes per a televisió i la seua realització. Informatius, entreteniment, drama, comèdia, terror, musicals, concursos, etc. TV interactiva.
Les fites de la televisió en el llenguatge audiovisual.
-La televisió a Espanya. Els grans realitzadors.
La ràdio. Característiques tècniques i expressives. Els gèneres i formats de programes de ràdio: informatius, magazín, retransmissions esportives, etc.
-Característiques pròpies de cada gènere. Ràdio interactiva.
Estudi d’audiències i programació.
-Característiques de l’obtenció de les dades d’audiència.
-Sistemes d’elaboració estadística de resultats i transcendència en la producció audiovisual.
La ràdio i la televisió com a servici públic.
-Mitjans de comunicació audiovisual de lliure accés. Internet i la socialització de la informació, la comunicació i la creació. L’ús responsable de la XARXA. Llibertat d’expressió i drets individuals de l’espectador.

Bloc 4: La publicitat.

Continguts.

La publicitat: informació, propaganda i seducció.
Funcions comunicatives. Funcions estètiques.
Les noves formes de publicitat: emplaçament del producte, publicitat encoberta i subliminal, definicions correctes d’ambdós situacions.
La publicitat en l’esport, claus socials i econòmiques. Publicitat de dimensió social. Campanyes humanitàries.

Bloc 5: Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia.

Continguts.

Anàlisi d’imatges fixes i en moviment.
Anàlisi de productes multimèdia.
Valors formals, estètics, expressius i de significat de les imatges.
La incidència dels missatges segons l’emissor i el mitjà utilitzat.
Glossari de termes conceptuals del nivell educatiu.
Estratègies de busca i selecció de la informació.
Procediments de síntesi de la informació.
Procediments de presentació de continguts.
Procediments de citació i paràfrasi. Bibliografia i bibliografia web.

dijous, 1 de juny del 2017

Exàmens model PAU

Ací us deixe diverses proves de PAU de Cultura Audiovisual realitzades a Catalunya que he construït tot incorporant-hi les solucions.

 Juny 12       Setembre 12       Juny 13      Setembre 13        Juny 14        Setembre 14        Juny 15

 Setembre 15         Juny 16        Setembre 16       Juny 17       Setembre 17    Juny 18        Setembre 18

 Juny 19         Setembre 19

                                                                                              
Aquestes són les propostes d'examen que s'han presentat a diversos llocs que he trobat.

Andalusia       Múrcia      Madrid      País Valencià

Ací us deixe els exàmens de juny i juliol, així com els criteris per a la correcció de l'examen.

Juny 17     Juliol 17       Criteris

Juny 18      Juliol 18

dimecres, 31 de maig del 2017

Anàlisi de productes multimèdia


Valors formals, estètics, expressius i de significat de les imatges

La incidència dels missatges segons l’emissor i el mitjà utilitzat

Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia

 Anàlisi d'una imatge

Anàlisi d’imatges fixes i en moviment

La imatge fixa: la fotografia

La imatge fixa i els seus llenguatges

Edició i postproducció de documents multimèdia


Els efectes en la història del cine i la TV: la nit americana, la doble exposició, el croma, l’edició digital. Condicionants del disseny universal


                 


 

Les fites històriques del procés de transformació en els llenguatges i en els mitjans tècnics en el pas del cine mut al cine sonor


Pas del cinema mut al sonor

Per comprovar els problemes i dificultats amb què es trobaren visionarem la pel·lícula Singing in the rain.

El so abans del sonor

Cinema sonor