Ceci n'est pas un président

A través de la pintura també es poden fer fotomuntatges.

 

8 de març

Informació sobre les PAU

Avui s'ha celebrat l'esperada reunió que els coordinadors d'aquesta optativa havien convocat per a informar-nos de la futura prova. Ens han mostrat un possible model que està basat en diversos aspectes del currículum de l'assignatura que tot seguit detallaré:

Del Bloc 1: Integració de so i imatge en la creació d’audiovisual

BL1.5. Reconéixer la qualitat expressiva de la imatge, el so i la música en el procés de creació d’audiovisuals dels new media, analitzar la relació dels llenguatges que intervenen i la funció comunicativa i estètica dels productes audiovisuals.

Del Bloc 2: Característiques de la producció audiovisual i multimèdia en els diferents mitjans

BL2.4. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacionals. 

Del Bloc 3: Els mitjans de comunicació audiovisual

BL3.1. Identificar les característiques de les produccions radiofòniques i televisives en relació amb les necessitats comunicatives actuals, distingir els estereotips més comuns presents en els productes audiovisuals i analitzar peces emblemàtiques dels principals realitzadors de la televisió a Espanya.

BL3.3. Reconéixer en les produccions televisives i radiofòniques el factor econòmic dels ingressos publicitaris i analitzar els índexs d’audiència.

Del Bloc 4: La publicitat

 

BL4.1. Reconéixer la dimensió social i creativa dels missatges publicitaris en la societat actual, analitzar les funcions comunicatives i estètiques i desenrotllar una actitud crítica enfront del consumisme a través de l’estudi de diferents imatges publicitàries (composició, estructura, missatge). 

BL4.4. Distingir els diferents recursos utilitzats per a inserir publicitat en els programes de ràdio i televisió (espot, patrocini, publicitat encoberta, etc.) i analitzar els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

Del  Bloc 5: Anàlisi d’imatges i missatges multimèdia

 

BL5.2. Analitzar els recursos audiovisuals que es troben en els diferents mitjans de comunicació i identificar la funció del missatge i necessitat concreta a què fa referència.

BL5.3. Elaborar una història narrativa de forma individual o en equip per mitjà de la creació d’una xicoteta producció audiovisual ajustada a un gènere i format concret.

Quant al model aquesta n'és la proposta:

Barem de l'examen

L'examen contempla dues opcions (A i B), cadascuna amb quatre qüestions. El valor total de l'examen és de 10 punts. Les qüestions 1, 2 i 3 valen 2 punts i la 4 val 4 punts.

L'alumne triarà únicament una de les opcions i respondrà totes les qüestions plantejades.

 Opció A

1. Analitza l'evolució històrica del llenguatge tot basant-te en dues pel·lícules que conegues. (Bloc 2.1)

2. Assenyala les funcions i objectius principals de les radiotelevisions públiques en relació amb les cadenes de ràdio i televisió privades. (Bloc 3.1)

3. Principals característiques del llenguatge dels vídeojocs. Raona per què els vídeojocs tenen un gran èxit entre els joves actualment. (Bloc 1.5)

4. Analitza la següent imatge publicitària en els seus dos nivells denotatiu i connotatiu basant-te en les següents qüestions. A quins mitjans de comunicació podrien difondre's? Quin producte s'hi anuncia? Quines estratègies de persuasió s'hi utilitza? Raona per què compraries o no eixe producte.  (Bloc 4.1)

Opció B 

1. Dins de l'organigrama de l'equip de producció, cita quatre professionals que siguen imprescindibles en qualsevol producció cinematogràfica i defineix les seues funcions. (Bloc 2.4)

2. Defineix i explica tres de les principals funcions de la música dintre d'una narració audiovisual. Cita alguns títols de pel·lícules que consideres significatius per a cadascuna d'eixes de funcions.
(Bloc 1.5)

3. Característiques dels programes de telerealitat. Raona el perquè del seu èxit comercial. Argumenta-ho amb exemples que conegues. (Bloc 3.3)

4. Ordena el següent grup d'imatges per a formar una seqüència narrativa coherent. Ompli l'última vinyeta amb un dibuix simple (tipus storyboard) amb la qual acabar la història. Justifica l'organització que has realitzat tot descrivint les funcions dels tipus de pla. (Bloc 5.3)

Criteris de correcció

- 30% Justificació argumentada de la resposta.
- 30% Referència apropiada a autors (referents) o obres (exemples pertinents) sobre el tema de la pregunta.
- 30% Existència de reflexió o valoració personal motivada.
- 10% Qualitat formal de la resposta: exposició ordenada d'idees, bon ús del llenguatge i dels tecnicismes del vocabulari audiovisual.

Remarca

La comissió d'especialistes vol suggerir al professorat una filmografia mínima per a treballar a classe amb els alumnes, amb la finalitat que els estudiants puguen utilitzar-la si a l'examen se'ls demana que citen referències cinematogràfiques.
Filmografia recomanada:
- Tiempos modernos (Charlie Chaplin, 1936)
- El verdugo (Luís García Berlanga, 1963) 
- Annie Hall (Woody Allen, 1977)
- Matrix (Andy i Larry Wachowski,  1999)
- La isla mínima (Alberto Rodríguez, 2014) 

PDF Cultura Audiovisual II

Ací us deixe, perquè el pugueu descarregar un pdf editat per una escola privada catalana que conté un temari ben ample amb bibliografia i exercicis sobre el currículum de Cultura Audiovisual II.

La història del cinema: una odissea

L'altre dia navegant per la xarxa em vaig trobar una història del cinema realment singular. En 15 episodis se'ns narra la història del cinema com mai fins ara ho havíem vist.

The Story of Film: An Odyssey (La història del cinema: una odissea) és una sèrie del crític nordirlandés Mark Cousins de l'any 2011, que realitza un estudi crític de la historia del cinema, tot aportant la seua particular visió, i que està basada en un llibre homònim escrit per ell mateix. És la sèrie més ambiciosa sobre la història del cinema que s'ha realitzat fins al moment. Està produïda al Regne Unit i la productora és Hopscotch Films. La seua producció es va allargar durant 6 anys. A més de dirigir-la, Mark Cousins és l'autor del guió i la fotografia i per acabar de rematar la seua implicació està narrada per ell mateix.

La sèrie pretén posar l'accent en les pel·lícules més innovadores, aquelles que han creat un estil o un corrent renovador, sense ànim d'esmentar únicament les produccions més premiades o més conegudes, i intentant acostar-se a cinematografies no occidentals en aquest recorregut. Porta els espectadors per un viatge a través de famosos moments del cinema: el naixement d'Hollywood, els grans gèneres de pel·lícules, l'evolució de l’star system, l'adveniment de la nouvelle vague francesa, la revolució del cinema digital, i molt més. Però a més, va molt més enllà en la història del cinema que qualsevol altre documental o estudi sobre el tema, ja que analitza, entre altres coses, les pel·lícules Xangai dels anys 30, el melodrama hindú dels anys 50 i el triomf dels cineastes africans dels anys 70. També toca i aprofundeix en diversos temes socials del segle XX, incloent-hi les forces propulsores darrere de la indústria i el paper de la dona en el cinema.

Està rodada en localitzacions clau en la història del cinema de tot el món, des del laboratori en New Jersey de Thomas Edison al de Londres d'Alfred Hitchcock, i de la Roma de postguerra a la pròspera indústria de la moderna Mumbai. Compta amb entrevistes a cineastes i actors llegendaris com Stanley Donen, Kagawa Kyoko, Gus van Sant, Lars Von Trier, Wim Wenders, Kiarostami Abbas, Claire Denis, Bernardo Bertolucci, Paul Schrader, Robert Towne, Jane Campion i Claudia Cardinale.
Aquesta sèrie ha sigut elogiada com un tresor per i per als amants del cinema de tot el món.

La seua estrena televisiva fou l'any 2011 en Habite4, el servei de televisió digital de l'emissora britànica Channel 4, i va fer el seu debut als EUA al gener de 2012 en el MOMA de Nova York. A més va ser estrenat íntegrament en el festival de Toronto. Des de llavors, ha obtingut crítiques excel·lents.

Dins de les característiques que posseeix The Story of Film: An Odyssey està la de ser enormement didàctica i il·lustrativa. Conté clips de films rarament vists anteriorment, entrevistes exclusives i un concepte estètic impecable, a més hi podem trobar centenars de fragments cinematogràfics, des de la creació del cinema fins a l’últim blockbuster nordamericà.

Està composta per 15 episodis amb una durada de 60 minuts cadascun i la podreu veure des de youtube. Aquests són els episodis que la conformen:

EPISODI 1 (1895-1918): ES ALBORS D’UN NOU ART

EPISODI 2 (1918-1928): EL TRIOMF DEL CINEMA AMERICÀ

EPISODI 3 (1918-1932): ELS REBELS DEL CINEMA

EPISODI 4 (ANYS 30): ELS GRANS GÈNERES I EL CINEMA EUROPEU

EPISODI 5 (1939-1952): LA GUERRA I ELS NOUS LLENGUATGES

EPISODI 6 (1953-1957): SEXE, DRAMA, PASSIÓ I RÀBIA

EPISODI 7 (1957-1964): EL NOU CINEMA EUROPEU

EPISODI 8 (1965-1969): UNA NOVA ONA

EPISODI 9 (1967-1979): EL NOU CINEMA AMERICÀ

EPISODI 10 (1969-1979): DIRECTORS D’UN CINEMA RADICAL

EPISODI 11 (ANYS 70): INNOVACIÓ EN LA CULTURA POPULAR

EPISODI 12 (ANYS 80): CINEMA I PROTESTA

EPISODI 13 (1990-1998): ELS ÚLTIMS DIES ABANS DEL DIGITAL

EPISODI 14 (ANYS 90): L’ARRIBADA DEL DIGITAL

EPISODI 15 (DEL 2000 EN AVANT): EL FUTUR DEL CINEMA.

Precedents del cinema

Al llarg de la història hi ha hagut nombrosos intents per crear la imatge en moviment. En aquest document apareix un resum de com va anar la cosa.

Ací teniu un vídeo on apareixen alguns dels precedents de l'actual cinema.

Exposició equip Crònica

Us anime a acudir a l'exposició que la Fundació Bancaixa ha fet a la seua seu. Acull una mostra amb obres dels pintors valencians procedents de diversos museus de l'Estat i es tracta de l'exposició antològica més àmplia d'Espanya sobre els valencians Equip Crònica.

Estarà oberta fins al 8 de gener de 2017, són, en conjunt, 165 obres "d'una gran audàcia" que constitueixen els "batecs històrics" del final del franquisme i l'inici de la Transició, tal com ho ha expressat l'historiador Tomás Llorens, encarregat junt al seu fill Boye Llorens d'una mostra que, ha defensat, "té la capacitat d'evocar una època i això no és alguna cosa casual, sinó que aquest era el propòsit" dels integrants del ja històric equip: Rafael Solbes, Manuel Valdés i Joan Antoni Toledo.

"Equipo Crònica es construeix amb la voluntat de parlar de la realitat històrica que els envoltava, del present com a història", ha explicat Llorens, que va estar en contacte amb els pintors valencians durant tota la seua carrera, en la qual van desenvolupar un projecte "en contra de la tradició dominant".

L'origen del moviment Estampa Popular de València, en 1964, és l'inici del recorregut cronològic que segueix l'exposició, que para atenció al treball dels primers anys dels tres creadors, que es van convertir en dos quan Toledo va abandonar l'equip, poc després.

La mostra acull sèries de quadres tant d'Estampa Popular com d'Equip Crònica, que tracten temes com els "25 anys de pau", la recuperació de la pintura del Segle d'Or per part del règim franquista o la campanya pel retorn a Espanya del 'Guernica' de Picasso, sempre amb una "visió crítica", segons Boye Llorens.

Ja en els anys 70, ha explicat el comissari, algunes de les sèries d'obres se centren en l'ofici del pintor, com la 'Sèrie negra', 'Autòpsia d'un ofici' o 'A voltes amb la pintura', sempre des d'un punt de vista realista, allunyat de l'estil de les avantguardes.

La producció d' Equip Crònica recupera el vessant polític a la fi de la seua producció, des de 1973, amb la sèrie 'El pamflet', en la qual es pregunten per les diferències entre la pintura i la propaganda, fins al 1975 i 1976, quan les sèries 'La paredassa' i 'La trama' tracten aspectes com els afusellaments o fins i tot inventen episodis de la vida de Franco.

Amb l'arribada de la Transició, Valdés i Solbes s'embarquen en la creació d''Els viatges' i 'Els paisatges urbans', que, segons Boye Llorens, indaguen sobre "la relació de la pintura amb el món exterior", i inicien després la sèrie 'El públic i el privat', que Valdés abandona després de la mort de Solbes el 1981.

"Es tracta d'uns anys d'extrema agitació i confusió, on la consciència col·lectiva està bastant irritada i desorientada", explica Tomás Llorens, que es refereix a fites com el maig del 68 o la guerra de Vietnam com a influències en la producció artística de l'època.

Llorens destaca el discurs a contra corrent d'Equip Crònica, l'inici del qual va conviure en el temps amb avantguardes com l'expressionisme, però va desenvolupar un estil radicalment diferent.

"No solament parlaven en comú, l'un per l'altre, sinó que pintaven en comú, en contra de la tradició dominant", especifica el comissari, que subratlla el desig dels valencians de "parlar de la societat, parlar del món que els envolta".

La retrospectiva inclou obres del Reina Sofia, el IVAM, el MACA d'Alacant i el Museu de Belles arts de Bilbao, entre altres museus.